PADRINS I PADRINES

Una de les propostes més esperades pels infants de 1r i de 5è és l'apadrinament lector. Amb ell busquem que els infants que comencen amb el seu procés lector trobin un referent en un company més gran. 

El vincle que és crea entre ells de confiança i respecte facilita que els nostre petits vulguin avançar en la seva lectura i que els grans fomentin la seva responsabilitat.

Aquest apadrinament dura dos anys, fins que els grans marxen a l'institut.

Nosaltres vam començar dijous amb la presentació dels padrins i fillols i la firma del seu contracte.

  

Després de firmar el contracte em compartit una estona de lectura, de xerrada , de coneixença per començar junts aquest nou camí

    

Aquí teniu més fotos de la trobada

Apadrinament lector

Eleccions a delegats

TRIEM ELS NOSTRES DELEGATS I DELEGADES

Lectures a l'aula de 1r

 LECTURES A L'AULA DE 1r

Ja portem gairebé un mes a 1r de primària i cada cop observem als infants més a gust i autònoms davant les propostes que presentem a l'aula.

Amb aquesta entrada us volem compartir reflexions i propostes que realitzem a l'aula per fomentar l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. En aquesta entrada al blog, us volem parlar de la importància d'explicar contes per afavorir el desenvolupament...

PER QUÈ EXPLICAR CONTES?

Les històries dels contes...

- Les històries narrades, les cantarelles, les rimes i locucions que apareixen als contes constitueixen un model de llenguatge oral.

- Ajuden als infants a externalitzar allò que estan vivint ells i elles, a veure les seves preocupacions o situacions viscudes reflexades en altres.

- Legitimen les seves emocions, el món interior, trenquen tabús. I estimulen la relació interna entre la raó, l'emoció i la intuïció.

- Donen seguretat i aporten optimisme (la majoria dels contes donen solucions, és important no deixar, doncs, un conte a mitges).

- Potencien el vincle i la complicitat entre infants i adults.

- Obren la ment a noves perspectives de vida (podem explicar contes jugant a no ensenyar les imatges, així permetem als infants tenir un marge ampli d'imaginació).

"El ser humano nace con una predisposición innata para comunicarse, para razonar, para crear, para memorizar, para relacionarnos (el lenguaje). Si nos damos cuenta en los bebés muy rápidamente empiezan a balbucear, todo nuestro cerebro está preparado para hablar, pero no está preparado para leer y escribir. De esto se encarga otra parte del cerebro; por eso es tan importante cuidar el lenguaje oral en las primeras edades."

“NO DEIXIS MAI DE BRILLAR”

Amb la narració de "No deixis mai de brillar" vam alternar dos models narratius. El primer cop que van sentir la història va ser de veu de la mestra, van poder fullejar el conte i mirar les il·lustracions.

El segon cop, vam sentir la història narrada per una veu en off, que es tracta d'un recurs narratiu de les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena.

En acabar la narració, treballem la comprensió del relat oral a través de la conversa, fet que ajuda a reinterpretar la història. Compartim allò que ens ha semblat en grup, la lectura que fem de l'argument i comencem a parlar sobre els personatges de la història (protagonistes, secundaris...), comentem algunes escenes que ens han sobtat, i busquem, a través del llenguatge oral, identificar com els i les fa sentir el relat.

Després de la conversa presentem les 4 propostes a l’aula, relacionades amb la història de la Nora i la Totopo. 

Cadascuna de les propostes busca fer reflexionar als infants sobre el relat, des de diferents àmbits i llenguatges; així com potenciar les habilitats prelectores necessàries per anar avançant en el procés desenvolupament de la lectura i l'escriptura.

1) DIBUIX D'UNA ESCENA AMB LLAPIS, PERMANENT I AQUAREL·LES

   

El llenguatge artístic, és interessant mimar-lo, cuidar-lo i donar-li un espai a cada sessió. Són molts els infants que necessiten del dibuix per expressar-se, no només com a estètica, sinó com un llenguatge propi que transmet un missatge.

2) REPRESENTACIÓ D'UNA ESCENA AMB PLASTILINA 

    

 

Donen volum a allò que s'han imaginat, exercitant dits i mans i buscant a la seva memòria alguna escena de la narració, exercitant, un cop més, la comprensió oral del relat.

3) IDENTIFICACIÓ D'EMOCIONS A TRAVÉS D'IMATGES

  

A la proposta es troben:

- Imatges d'infants experimentant diverses emocions

- Washi tapes (tipus de celo de diferents colors)

- Llapis i goma

Trien les imatges que representen aquelles emocions que han viscut durant la narració, o creuen que les protagonistes viuen durant la història. I les enganxen al full amb els washi tapes.

Els washi tapes s'estripen amb els dits (fent la pinça) estimulant així la motricitat i reforçant la preparació dels dos dits més importants per l'escriptura.

4) RECONEIXEMENT DE PARAULES

  

Proposta de lectura i escriptura a partir de paraules relacionades amb el conte. El nom de les protagonistes, les emocions que viuen, les paraules que es diuen entre elles...

Les troben escrites i la mestra els i les acompanya en la seva lectura, trien si volen afegir-les al seu full de registre i les retallen i enganxen. Confegint així una bateria de paraules relacionades amb la història.

Un cop acaben els i les convidem a escriure les paraules enganxades seguint el model.

Un dia a la platja

 

Aquí us presentem un petit recull de moments i experiències viscudes a la sortida de la platja. 

Agafeu unes crispetes, acomodeu-vos al sofà que comença la pel·lícula.

Esperem que ho gaudiu tant com vam gaudir nosaltres, de la sorra sota la pell dels nostres peus i mans, sentir l'aire amb olor a mar, el sol escalfar les  nostres galtes, saltar, rodolar, caminar a quatre grapes, a peu coix, descobrir pedres i petxines de diferents formes, colors ...

Cliqueu a l'enllaç per poder veure el vídeo: 

                                            UN DIA A LA PLATJA

COM SONA EL MUSEU?

 

Està viu el museu? Com saber si respira?

Aquest ha estat el punt de partida d'un recorregut on s'ha potenciat l'exploració sensorial dels espais del MACBA.  Tant el llenguatge corporal com el musical han estat protagonistes durant la visita, fent ús de tot el cos i també de la veu. 

Amb ajuda d'artistes que treballen el moviment i el so, han pogut identificar les formes i  sorolls dels diferents espais, descobrir ritmes i tons diferents i  fomentar una actitud d'escolta.

Si voleu veure més fotos cliqueu aquí.

Els colors de la nostra pell

 Bon dia famílies!

Durant aquestes setmanes els infants de P5 han conegut el conte titulat Els colors de la nostra pell de Karen Katz. Mitjançant la mirada de la nena protagonista de la història, els infants s’endinsen en el descobriment d’una gran varietat de tonalitats de colors de pell. Aquest conte és un elogi de les diferències i les semblances que constitueixen un vincle entre les persones. 

Arrel d’aquest conte ha sorgit la pregunta: De quin color tenim la pell? La protagonista, la petita Lena, compara els colors de la pell amb diferents aliments. Així que es va iniciar una conversa intentant posar nom al nostre color i ho van comparar tal com feia la protagonista del conte. Alguns van dir: color canyella, color paret, color sorra… Buscaven semblances amb elements de la nostra quotidianitat. 

Els infants van anar comparant els seus colors de la pell amb diferents aliments (mel, xocolata, mongeta blanca, pa, canyella, etc.) i alguns els van poder tastar! Ara, tots tenim un nom pel nostre color de la pell.

A partir d’aquesta història, es fa un pas més enllà presentant-los un projecte molt famós anomenat Humanae de l’autora Angelica Dass. Se’ls hi proposa el repte d’aconseguir crear el nostre propi Humanae. Per fer-ho, vam utilitzar el pantone tal com va fer servir l’autora en el seu projecte (una guia de moltíssims colors identificats amb un codi). Cadascú va escollir el color que més s'assembla al seu. 

Tot i tenir un nom per anomenar el color de la nostra pell, generalment parlem de color CARN. Això va iniciar un altre debat: Quin és el color carn? Després de visualitzar un vídeo molt divertit i visual sobre les diferents tonalitats va sorgir la següent pregunta: Per què som de colors diferents? Per què tenim diferents tonalitats?

Algunes de les respostes ben autèntiques van ser:

“Perquè naixem d’aquest color” (Jan)

“Tenim el mateix color que la nostra mama” (Inés)

“Als pares que són de l’Àfrica, màgicament, els hi dona molt el sol” (Irene)

“Uns prenen molt l'ombra i altres molt el sol” (Julen)

“Jo he nascut en aquest poble i no dona molt el sol” (Gianna)

Gràcies a aquest conte obrim les portes a una pregunta que gira entorn de si existeix realment un “color carn” únic, tal com de vegades l’anomenem referint-nos a un dels colors del nostre estoig? 

Per continuar donant resposta a aquesta pregunta, es convida als infants a representar un autoretrat tot buscant el color que més s'aproxima a la seva pell i, a més, van tenir l’oportunitat de fer una representació de la seva figura humana fent servir com a material principal el fang. D’aquesta manera, obrim un espai de debat i reflexió sobre la nostra identitat i la seva relació amb el nostre color de pell.

“L’educació és l’arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món”

Nelson Mandela