Els colors de la nostra pell

 Bon dia famílies!

Durant aquestes setmanes els infants de P5 han conegut el conte titulat Els colors de la nostra pell de Karen Katz. Mitjançant la mirada de la nena protagonista de la història, els infants s’endinsen en el descobriment d’una gran varietat de tonalitats de colors de pell. Aquest conte és un elogi de les diferències i les semblances que constitueixen un vincle entre les persones. 

Arrel d’aquest conte ha sorgit la pregunta: De quin color tenim la pell? La protagonista, la petita Lena, compara els colors de la pell amb diferents aliments. Així que es va iniciar una conversa intentant posar nom al nostre color i ho van comparar tal com feia la protagonista del conte. Alguns van dir: color canyella, color paret, color sorra… Buscaven semblances amb elements de la nostra quotidianitat. 

Els infants van anar comparant els seus colors de la pell amb diferents aliments (mel, xocolata, mongeta blanca, pa, canyella, etc.) i alguns els van poder tastar! Ara, tots tenim un nom pel nostre color de la pell.

A partir d’aquesta història, es fa un pas més enllà presentant-los un projecte molt famós anomenat Humanae de l’autora Angelica Dass. Se’ls hi proposa el repte d’aconseguir crear el nostre propi Humanae. Per fer-ho, vam utilitzar el pantone tal com va fer servir l’autora en el seu projecte (una guia de moltíssims colors identificats amb un codi). Cadascú va escollir el color que més s'assembla al seu. 

Tot i tenir un nom per anomenar el color de la nostra pell, generalment parlem de color CARN. Això va iniciar un altre debat: Quin és el color carn? Després de visualitzar un vídeo molt divertit i visual sobre les diferents tonalitats va sorgir la següent pregunta: Per què som de colors diferents? Per què tenim diferents tonalitats?

Algunes de les respostes ben autèntiques van ser:

“Perquè naixem d’aquest color” (Jan)

“Tenim el mateix color que la nostra mama” (Inés)

“Als pares que són de l’Àfrica, màgicament, els hi dona molt el sol” (Irene)

“Uns prenen molt l'ombra i altres molt el sol” (Julen)

“Jo he nascut en aquest poble i no dona molt el sol” (Gianna)

Gràcies a aquest conte obrim les portes a una pregunta que gira entorn de si existeix realment un “color carn” únic, tal com de vegades l’anomenem referint-nos a un dels colors del nostre estoig? 

Per continuar donant resposta a aquesta pregunta, es convida als infants a representar un autoretrat tot buscant el color que més s'aproxima a la seva pell i, a més, van tenir l’oportunitat de fer una representació de la seva figura humana fent servir com a material principal el fang. D’aquesta manera, obrim un espai de debat i reflexió sobre la nostra identitat i la seva relació amb el nostre color de pell.

“L’educació és l’arma més poderosa que pots fer servir per canviar el món”

Nelson Mandela